versemblant creïble. Aquesta notícia no és creïble. suposable plausible presumptiuCp. presumpte endevinable ésser fàcil que(+ verb en subjuntiu). És fàcil que avui arribi. admissible Ant. Improbable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

veure que(+ verb). fingir, simular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (Dit d'una persona) mirat. És molt mirada, i abans de dir que sí, s'hi pensa molt. considerat, que obra amb consideració. meditatiu circumspecte Ant. Eixelebrat. Ésser un saltabarrancs. 2 (En gram., dit d'un verb.) pronominal reflex Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 mot. En sentit gramatical és més propi mot que paraula. verb(forma antiga o usada solament en algunes expressions de caràcter religiós: El Verb diví.) 2 Esp. Prometença verbal. Tenir paraula. fe. Mancar a la fe donada. A fe d'home honrat. 3 Allò que hom diu, per oposició a allò que hom fa [...]

Estar amb ànsia. Ansiejar és un verb intransitiu, que cal no confondre amb el castellà ansiar, que és transitiu i significa desitjar amb ànsia. bascar passar basca frisaro frissar basquejar donar-se mal cor desficiejar desficiar-se enneguitar-se enquimerar-se passar quimera estar en capella [...]

1 En sentit propi: vagar. 2 Fig. (sentit en què hom usa generalment el verb divagar) variejar(≠ desvariejar) vanejar vaguejar branquejar(fig.) extravagar, deixar-se anar a digressions. perdre el fil pixar fora de test escopir fora de la trona(Alc.) fugir d'estudi. Limiteu-vos a l [...]

(+ infinitiu) Per a s'escriu per (sense la a) quan l'infinitiu designa alhora la causa i la finalitat de l'acció expressada per un verb de moviment o d'acció voluntària, amb excepció dels verbs usari utilitzar. Una ploma per a escriure, però agafà la ploma per escriure. a fi de a efecte de [...]

estat elevat al grau de general. (En llenguatge militar s'usa exclusivament el verb ascendir.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

reiteradament periòdicament cop de...Denota una acció reiterada. És una expressió molt castissa. Es construeix: 1) amb un substantiu, sempre en plural: Cop de crits. Cop de renecs. 2) amb l'infinitiu del verb. Cop de cridar. Cop de renegar. Ell, cop de demanar-ho, i la seva mare, cop de negar-li-ho [...]

1 ofegaro afogar, fer morir privant la respiració per qualsevol mitjà (immersió, estrangulació, inspiració de gasos deleteris, etc.). sufocar estrangularo escanyar negar, asfixiar per immersió en un líquid. gasaro gasejar, verb ja existent en una altra accepció, usat actualment arran de l'inhumà [...]